El divendres 21 va venir a fer-nos una xerrada en Valentí, un noi cec, acompanyat del seu gosset i la seva companya de feina, la Gemma. Ens va explicar moltes coses i també ens va ensenyar alguns aparells que utilitza per poder anar per el carrer, per estar a casa o a treballar.
En Valentí va quedar cec als 5 anys per culpa d'un tret que li van disparar als ulls quan va anar a caçera amb el seu pare. Porta una pròtesis a un ull però pot plorar i també té lleganyes.
Té una filla i una dona però sí que hi veuen. Amb la seva filla té una nina per poder-se comunicar.
Va haver d'anar a Alacant a estudiar des de petit. Ara treballa de psicòleg.
També ens va explicar alguna anècdota com per exemple que un dia anava per el carrer amb el seu gos i com en Valentí no va fer cas del gos va caure dins un forat.
Ens va passa tot de calendaris i llibres escrits en braile. També ens va repartir a cada un, un paper amb l'alfabet en braile i ens va ensenyar tota mena d'objectes.
Té un comandament per anar per a la ciutat i saber on són els passos de vianants També ens va ensenyar el seu mòbil on li van instalar un petit programa que parla per a poder fer-lo servir. I per últim ens va ensenyar el seu rellotge que estava també en braile però també n'hi han que et diuen l'hora, encara que prefereix el braile per què no fa soroll i és més discret.
Paula Fàbrega
divendres, 28 de gener del 2011
Miquel Sunyer a l’IE de Verges
El dijous, 27 de Gener del 2011, Va venir en Miquel sunyer, un nedador català que es va proposar creuar l'estret de Gibraltar, i entrenant moltíssim, ho va aconseguir. Quan ho va aconseguir també va fer el Canal de la Mànega. Però, per preparar-se, va haver d'anar de Menorca a Mallorca. Com que l'aigua era molt freda cada matí es dutxava amb aigua freda i a l'estiu no obria la calefacció per tal d'acostumar el seu cos al fred.
El seu proper repte, és la triple corona,que només ho han aconseguit fer 40 nedadors a la historia.
El 18 de Juny del 2011, tots l'estarem animant perquè aconsegueix fer la volta a Manhatan.Per a més informació, consulteu:
http://www.miquelsunyer.com/
ENTREVISTA ALS MATINS DE TV3divendres, 21 de gener del 2011
Laura, periodista del Diari de Girona.
Tot i que requereix una bona nota, en depèn quines assignatures, la carrera universitària de periodisme, no es caracteritza per la dificultat dels seus exàmens, sino per la quantitat de projectes, i treballs en grup que has de fer per aprobar.
Després d'acabar la seva carrera de periodisme, va ser colaboradora del telenotícies de TV3.
La Laura, ara fa un temps que és redactora en la secció de política del Diari de Girona, i ha vingut a explicar-nos una mica la vida d'un periodista, les rutines, horaris, etc.
El primer consell que dóna als que vulguin ser periodistes, és que durant els 3-5 anys de carrera, és important aprofitar tota oportunitat que se'ns presenti per fer alguna petita pràctica, col·laboració amb algun diari o programa de la ràdio local, per anar ampliant els nostres coneixements.
La feina de periodista, a part de ser inestable, és una feina que gairebé no té horaris. Si es produeix un acident, o un incendi cap a les 11 de la nit, a les dotze o abans, ja ets a la redacció, modificant una feina que no ha servit per res, i substituïnt-la per una altra.
En el Diari de Girona, hi han més de 50 col·laboradors, entre redactors, dissenyadors, recepcionistes i el cap. Durant el dia, es redacten les notícies del dia, després a Disseny, organitzen l'espai, modifiquen la lletra, posen les imatges, etc.
Llavors hi imprimeixen, ho escanejen, i ho envïen, cap a les 3 de la matinada a la rotativa, que és allà on s'imprimeixen els diaris, a Manresa. A les 5 del matí, furgonetes de repart, surten de la rotativa, i reparteixen els diaris a quioscs, als domicilis dels subscriptors; i l'endemà, a les 7 del matí, obren la redacció, i tornen a començar el diari, del dia següent.
Bíctor Ramírez
Després d'acabar la seva carrera de periodisme, va ser colaboradora del telenotícies de TV3.
La Laura, ara fa un temps que és redactora en la secció de política del Diari de Girona, i ha vingut a explicar-nos una mica la vida d'un periodista, les rutines, horaris, etc.
El primer consell que dóna als que vulguin ser periodistes, és que durant els 3-5 anys de carrera, és important aprofitar tota oportunitat que se'ns presenti per fer alguna petita pràctica, col·laboració amb algun diari o programa de la ràdio local, per anar ampliant els nostres coneixements.
La feina de periodista, a part de ser inestable, és una feina que gairebé no té horaris. Si es produeix un acident, o un incendi cap a les 11 de la nit, a les dotze o abans, ja ets a la redacció, modificant una feina que no ha servit per res, i substituïnt-la per una altra.
En el Diari de Girona, hi han més de 50 col·laboradors, entre redactors, dissenyadors, recepcionistes i el cap. Durant el dia, es redacten les notícies del dia, després a Disseny, organitzen l'espai, modifiquen la lletra, posen les imatges, etc.
Llavors hi imprimeixen, ho escanejen, i ho envïen, cap a les 3 de la matinada a la rotativa, que és allà on s'imprimeixen els diaris, a Manresa. A les 5 del matí, furgonetes de repart, surten de la rotativa, i reparteixen els diaris a quioscs, als domicilis dels subscriptors; i l'endemà, a les 7 del matí, obren la redacció, i tornen a començar el diari, del dia següent.
Bíctor Ramírez
dimecres, 12 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)