 |
 |
| Picture slideshow created with Smilebox |
dimecres, 4 de maig del 2011
dimecres, 30 de març del 2011
dilluns, 21 de març del 2011
Cúpula Geodèsica
Hem construït una cúpula Geodèsica amb paper de diari amb la finalitat de crear una estructura,en aquest cas és un geoide.
De què depen que es mantingui en peu?
-Tots els pals han de tenir el mateix gruix i les unions o nusos, han de ser resistents.
De què depen que es mantingui en peu?
-Tots els pals han de tenir el mateix gruix i les unions o nusos, han de ser resistents.
dijous, 10 de març del 2011
Donacions d'organs
Va venir en Gerard Maté, un home que trevalla en la donació d'òrgans. Ens va explicar com funcionaven les coses als hospitals.
Per exemple:
A la majoria dels hospitals, hi ha moltes medicines, molts metges, moltes infermeres i cirurgians, a punt per fer la seva feina. Però, el que no esta sempre apunt, són els òrgans i els teixits per trasplantar. Això, dificulta molt les coses.
Tot i que Espanya és el país amb més donacions d'òrgans, no sempre els hospitals en disposen. Quan passa això, i hi ha alguna persona que necessita un trasplantament urgent, els òrgans han de venir de un altre lloc. Però si estan molt lluny no sempre arriben a punt.
-Un òrgan, pot durar fora d'un cos, màxim 24 hores.
-En canvi un teixit dura molt més temps.
-Els òrgans no són regenerables.
-Els teixits si que ho són.
Els òrgans i els teixits que es poden trasplantar són:
ÒRGANS -cor -ronyó -fetge -pulmó -pàncrees -budells
TEIXITS -còrnia -pell -os -sang
Per exemple:
A la majoria dels hospitals, hi ha moltes medicines, molts metges, moltes infermeres i cirurgians, a punt per fer la seva feina. Però, el que no esta sempre apunt, són els òrgans i els teixits per trasplantar. Això, dificulta molt les coses.
Tot i que Espanya és el país amb més donacions d'òrgans, no sempre els hospitals en disposen. Quan passa això, i hi ha alguna persona que necessita un trasplantament urgent, els òrgans han de venir de un altre lloc. Però si estan molt lluny no sempre arriben a punt.
-Un òrgan, pot durar fora d'un cos, màxim 24 hores.
-En canvi un teixit dura molt més temps.
-Els òrgans no són regenerables.
-Els teixits si que ho són.
Els òrgans i els teixits que es poden trasplantar són:
ÒRGANS -cor -ronyó -fetge -pulmó -pàncrees -budells
TEIXITS -còrnia -pell -os -sang
divendres, 18 de febrer del 2011
LA ISABEL I LA POLIOMIELITIS
El divendres 11 va venir la Isabel de Mifas i l'Elvira la seva acompanyant. La Isabel ens ha vingut a explicar la seva vida havent patit la poliomielitis.
Ens va explicar que la poliomielitis és una malaltia infecciosa vírica aguda que es transmet d'una persona a l'altre per via fecal-oral. Es pot adquirir a través de la infecció d'aliments o a través d'aigua contaminada. A part d'això, la poliomielitis només afecta a la musculatura.
Ella ja no la pot contaminar, ja que el virus ja li ha marxat.
També ens va explicar que la poliomielitis et queda afectat per allà on passa, si et passa només per les cames, doncs només tindràs les cames afectades. La por que tenia ella era que al cap del temps d'anar amb tubs, quan li traguessin els tubs no pogués respirar, ja que ella estava afectada del coll.
Aquí, a Espanya, ja no n'hi ha, perquè quan tens 3 mesos et posen una vacuna per no tenir-la. En canvi, a l'Índia i a d'altres països pobres encara n'hi ha.
La família i els amics s'ho van prendre fatal i per fer una vida normal necessitarà sempre ajuda.
La poliomielitis afecta a la musculatura, com hem dit abans, però també hi ha la polineuritis que afecta les neurones i encara és pitjor.
Ella sempre es pregunta: "Perquè m'ha tocat a mi".
Pau Torramilans
Ens va explicar que la poliomielitis és una malaltia infecciosa vírica aguda que es transmet d'una persona a l'altre per via fecal-oral. Es pot adquirir a través de la infecció d'aliments o a través d'aigua contaminada. A part d'això, la poliomielitis només afecta a la musculatura.
Ella ja no la pot contaminar, ja que el virus ja li ha marxat.
També ens va explicar que la poliomielitis et queda afectat per allà on passa, si et passa només per les cames, doncs només tindràs les cames afectades. La por que tenia ella era que al cap del temps d'anar amb tubs, quan li traguessin els tubs no pogués respirar, ja que ella estava afectada del coll.
Aquí, a Espanya, ja no n'hi ha, perquè quan tens 3 mesos et posen una vacuna per no tenir-la. En canvi, a l'Índia i a d'altres països pobres encara n'hi ha.
La família i els amics s'ho van prendre fatal i per fer una vida normal necessitarà sempre ajuda.
La poliomielitis afecta a la musculatura, com hem dit abans, però també hi ha la polineuritis que afecta les neurones i encara és pitjor.
Ella sempre es pregunta: "Perquè m'ha tocat a mi".
Pau Torramilans
diumenge, 13 de febrer del 2011
En Paco ens fa una xerrada de Comunicació No Verbal
Hola a tothom,
com veieu el bloc continua més actiu que mai. Ara són els nostres alumnes els que s'encarreguem totalment de la seva edició. Un responsable del grup cooperatiu s'encarrega de redactar la notícia i penjar-la al bloc desde casa.
Avui, però, seré jo qui redactarà l'entrada.
El dimarts 8 de febrer, a última hora de la tarda, va venir en Paco, el pare de la Júlia Muntaner i ens va fer una xerrada sobre la comunicació no verbal i aquells aspectes més importants a tenir en compte a l'hora de realitzar una presentació oral.
Va venir perquè li vam demanar nosaltres, els professors de l'IE. La idea va sorgir a partir d'un comentari que va fer la Júlia quan feiem un treball oral d'optativa. Ens va comentar el nom que reben algunes postures i tics que fem quan realitzem una exposició oral i ens va explicar que el seu pare ha assistit a varis cursos de comunicació no verbal.
La xerrada que ens va fer el pare de la Júlia va ser molt entretinguda i interessant. Com a observadora puc afirmar que va mantenir l'atenció dels alumnes durant tota l'hora fent bon ús de totes les tècniques que sap.
He preparat un petita presentació multimèdia amb els punts més importants. Aquí la teniu:
Avui, però, seré jo qui redactarà l'entrada.
El dimarts 8 de febrer, a última hora de la tarda, va venir en Paco, el pare de la Júlia Muntaner i ens va fer una xerrada sobre la comunicació no verbal i aquells aspectes més importants a tenir en compte a l'hora de realitzar una presentació oral.
Va venir perquè li vam demanar nosaltres, els professors de l'IE. La idea va sorgir a partir d'un comentari que va fer la Júlia quan feiem un treball oral d'optativa. Ens va comentar el nom que reben algunes postures i tics que fem quan realitzem una exposició oral i ens va explicar que el seu pare ha assistit a varis cursos de comunicació no verbal.
La xerrada que ens va fer el pare de la Júlia va ser molt entretinguda i interessant. Com a observadora puc afirmar que va mantenir l'atenció dels alumnes durant tota l'hora fent bon ús de totes les tècniques que sap.
He preparat un petita presentació multimèdia amb els punts més importants. Aquí la teniu:
dissabte, 12 de febrer del 2011
Taller Dinamis
Ens ha vingut a fer una xerrada l 'Eugeni que va estudiar ciències ambientals.
Biel Font
L'Eugeni ens va explicar moltes coses. Ens va aclarir que parlar de medi ambient és parlar d'animals, plantes, trànsit: cotxes, camions,cotxes amb electricitats, o mixtes "ibrics",problemes de contaminació, aigua, residus.
Ens va donar moltes dades, entre elles que cada català consumeix una mitjana de 1,5 quilograms de residus al dia.
També ens va ensenyar un powerpoint i ens va portar algunes pàgines de deures per repassar.
La activitat que més ens va agradar va ser la visualització d'un vídeo del National Geographic: La Huella ecológica del Hombre
És un vídeo o documental molt divertit i peculiar que fa un repàs de tota la vida d'una persona i parla de tot el que consumeix.
Aquí en teniu uns quants exemples:
Cada persona amb la seva vida...
...tindrà uns 8 cotxes
...farà 24886 km caminant i 728488 km amb cotxe
...llegirà 123.205.740 paraules
Us hem inserit una part del vídeo perquè el disfruteu:
Ens va donar moltes dades, entre elles que cada català consumeix una mitjana de 1,5 quilograms de residus al dia.
També ens va ensenyar un powerpoint i ens va portar algunes pàgines de deures per repassar.
La activitat que més ens va agradar va ser la visualització d'un vídeo del National Geographic: La Huella ecológica del Hombre
És un vídeo o documental molt divertit i peculiar que fa un repàs de tota la vida d'una persona i parla de tot el que consumeix.
Aquí en teniu uns quants exemples:
Cada persona amb la seva vida...
...tindrà uns 8 cotxes
...farà 24886 km caminant i 728488 km amb cotxe
...llegirà 123.205.740 paraules
Us hem inserit una part del vídeo perquè el disfruteu:
Biel Font
divendres, 11 de febrer del 2011
LA SOPA "els sense llar"
Avui ha vingut la Rosa. Hauria d'haver vingut acompanyada d'en Carles, però té un càncer de pulmó i està fent quimio.
La Rosa és la directora d'un centre d'acollida anomenat la sopa, aquest centre acull a les persones que viuen al carrer.
Aquesta entitat va néixer el 18 de març del 1910, però no es deia La Sopa, és deia La Caritat.
El dia 15 de març del 1916, li van posar el nom de La Sopa. Aquest nom ve dels principis d'aquesta entitat, abans se'n cuidaven les monges, i les persones sense llar havien d'anar a una plaça molt assolellada de Girona amb un recipient per posar la sopa que els hi donaven cada dia les monges, nomes feien un àpat, el dinar.
Actualment La Sopa té un centre de dia que està obert de 8h a 21h, en aquest centre hi han 35 places. Un centre d'inserció que està obert les 24h i 365 dies a l'any hi ha 47 places de les quals 24 son per homes, 13 per dones i 10 per gent gran. També tenen 3 pisos que hi viuen 13 persones, que s'han d'espavilar soles a cuinar, rentar roba... Hi ha 28 persones treballant a la casa, cuinera, dos educadors, la persona que neteja, etc.
A vegades, al centre de la sopa, s'han de fer fora a persones, o bé perquè es barallen, perquè no es volen prendre la medicina, perquè no volen anar al metge, per què s'hi acomoden i no fan res... I la plaça lliure que deixen l'ocupa una altre persona.
Aquesta entitat ajuda a tots els sense llar que volen ser ajudats, però per exemple, si troben una persona que viu al carrer i li ofereixen per anar a aquest centre, i ells no ho volen, no els hi poden obligar, s'han trobat en molts d'aquests casos. I un dia que fa molt fred, fan un “Pla de Fred”, un cotxe o més de municipals volten per tota la ciutat i els sense llar que troben, si volen, els porten al centre de la sopa.
Els sense llar poden estar al carrer per moltes causes, per què la seva família no en vol saber res, pels jocs, l'alcohol, les drogues, la feina... Però perque és quedin al carrer s'ha de sumar més d'una d'aquestes causes.
Les persones que estan al carrer no tenen habitatge fix, solen anar de ciutat en ciutat ( normalment son grans), no treballen o han treballat molt poc en la seva vida, no tenen diners, solen estar sols i tenen una manca d'autoestima, poden estar malalts, els hàbits d'higiene i cura personal inexistents...
El que La Sopa vol intentar que cada vegada hi hagi menys sense llar.
Aquesta entitat rep diners, de la Generalitat de Catalunya, L'Ajuntament de Girona, el de Figueres, el de Salt...
divendres, 28 de gener del 2011
VALENTÍ
El divendres 21 va venir a fer-nos una xerrada en Valentí, un noi cec, acompanyat del seu gosset i la seva companya de feina, la Gemma. Ens va explicar moltes coses i també ens va ensenyar alguns aparells que utilitza per poder anar per el carrer, per estar a casa o a treballar.
En Valentí va quedar cec als 5 anys per culpa d'un tret que li van disparar als ulls quan va anar a caçera amb el seu pare. Porta una pròtesis a un ull però pot plorar i també té lleganyes.
Té una filla i una dona però sí que hi veuen. Amb la seva filla té una nina per poder-se comunicar.
Va haver d'anar a Alacant a estudiar des de petit. Ara treballa de psicòleg.
També ens va explicar alguna anècdota com per exemple que un dia anava per el carrer amb el seu gos i com en Valentí no va fer cas del gos va caure dins un forat.
Ens va passa tot de calendaris i llibres escrits en braile. També ens va repartir a cada un, un paper amb l'alfabet en braile i ens va ensenyar tota mena d'objectes.
Té un comandament per anar per a la ciutat i saber on són els passos de vianants També ens va ensenyar el seu mòbil on li van instalar un petit programa que parla per a poder fer-lo servir. I per últim ens va ensenyar el seu rellotge que estava també en braile però també n'hi han que et diuen l'hora, encara que prefereix el braile per què no fa soroll i és més discret.
Paula Fàbrega
En Valentí va quedar cec als 5 anys per culpa d'un tret que li van disparar als ulls quan va anar a caçera amb el seu pare. Porta una pròtesis a un ull però pot plorar i també té lleganyes.
Té una filla i una dona però sí que hi veuen. Amb la seva filla té una nina per poder-se comunicar.
Va haver d'anar a Alacant a estudiar des de petit. Ara treballa de psicòleg.
També ens va explicar alguna anècdota com per exemple que un dia anava per el carrer amb el seu gos i com en Valentí no va fer cas del gos va caure dins un forat.
Ens va passa tot de calendaris i llibres escrits en braile. També ens va repartir a cada un, un paper amb l'alfabet en braile i ens va ensenyar tota mena d'objectes.
Té un comandament per anar per a la ciutat i saber on són els passos de vianants També ens va ensenyar el seu mòbil on li van instalar un petit programa que parla per a poder fer-lo servir. I per últim ens va ensenyar el seu rellotge que estava també en braile però també n'hi han que et diuen l'hora, encara que prefereix el braile per què no fa soroll i és més discret.
Paula Fàbrega
Miquel Sunyer a l’IE de Verges
El dijous, 27 de Gener del 2011, Va venir en Miquel sunyer, un nedador català que es va proposar creuar l'estret de Gibraltar, i entrenant moltíssim, ho va aconseguir. Quan ho va aconseguir també va fer el Canal de la Mànega. Però, per preparar-se, va haver d'anar de Menorca a Mallorca. Com que l'aigua era molt freda cada matí es dutxava amb aigua freda i a l'estiu no obria la calefacció per tal d'acostumar el seu cos al fred.
El seu proper repte, és la triple corona,que només ho han aconseguit fer 40 nedadors a la historia.
El 18 de Juny del 2011, tots l'estarem animant perquè aconsegueix fer la volta a Manhatan.Per a més informació, consulteu:
http://www.miquelsunyer.com/
ENTREVISTA ALS MATINS DE TV3divendres, 21 de gener del 2011
Laura, periodista del Diari de Girona.
Tot i que requereix una bona nota, en depèn quines assignatures, la carrera universitària de periodisme, no es caracteritza per la dificultat dels seus exàmens, sino per la quantitat de projectes, i treballs en grup que has de fer per aprobar.
Després d'acabar la seva carrera de periodisme, va ser colaboradora del telenotícies de TV3.
La Laura, ara fa un temps que és redactora en la secció de política del Diari de Girona, i ha vingut a explicar-nos una mica la vida d'un periodista, les rutines, horaris, etc.
El primer consell que dóna als que vulguin ser periodistes, és que durant els 3-5 anys de carrera, és important aprofitar tota oportunitat que se'ns presenti per fer alguna petita pràctica, col·laboració amb algun diari o programa de la ràdio local, per anar ampliant els nostres coneixements.
La feina de periodista, a part de ser inestable, és una feina que gairebé no té horaris. Si es produeix un acident, o un incendi cap a les 11 de la nit, a les dotze o abans, ja ets a la redacció, modificant una feina que no ha servit per res, i substituïnt-la per una altra.
En el Diari de Girona, hi han més de 50 col·laboradors, entre redactors, dissenyadors, recepcionistes i el cap. Durant el dia, es redacten les notícies del dia, després a Disseny, organitzen l'espai, modifiquen la lletra, posen les imatges, etc.
Llavors hi imprimeixen, ho escanejen, i ho envïen, cap a les 3 de la matinada a la rotativa, que és allà on s'imprimeixen els diaris, a Manresa. A les 5 del matí, furgonetes de repart, surten de la rotativa, i reparteixen els diaris a quioscs, als domicilis dels subscriptors; i l'endemà, a les 7 del matí, obren la redacció, i tornen a començar el diari, del dia següent.
Bíctor Ramírez
Després d'acabar la seva carrera de periodisme, va ser colaboradora del telenotícies de TV3.
La Laura, ara fa un temps que és redactora en la secció de política del Diari de Girona, i ha vingut a explicar-nos una mica la vida d'un periodista, les rutines, horaris, etc.
El primer consell que dóna als que vulguin ser periodistes, és que durant els 3-5 anys de carrera, és important aprofitar tota oportunitat que se'ns presenti per fer alguna petita pràctica, col·laboració amb algun diari o programa de la ràdio local, per anar ampliant els nostres coneixements.
La feina de periodista, a part de ser inestable, és una feina que gairebé no té horaris. Si es produeix un acident, o un incendi cap a les 11 de la nit, a les dotze o abans, ja ets a la redacció, modificant una feina que no ha servit per res, i substituïnt-la per una altra.
En el Diari de Girona, hi han més de 50 col·laboradors, entre redactors, dissenyadors, recepcionistes i el cap. Durant el dia, es redacten les notícies del dia, després a Disseny, organitzen l'espai, modifiquen la lletra, posen les imatges, etc.
Llavors hi imprimeixen, ho escanejen, i ho envïen, cap a les 3 de la matinada a la rotativa, que és allà on s'imprimeixen els diaris, a Manresa. A les 5 del matí, furgonetes de repart, surten de la rotativa, i reparteixen els diaris a quioscs, als domicilis dels subscriptors; i l'endemà, a les 7 del matí, obren la redacció, i tornen a començar el diari, del dia següent.
Bíctor Ramírez
dimecres, 12 de gener del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)