divendres, 18 de febrer del 2011

LA ISABEL I LA POLIOMIELITIS

El divendres 11 va venir la Isabel de Mifas i l'Elvira la seva acompanyant. La Isabel ens ha vingut a explicar la seva vida havent patit la poliomielitis.
Ens va explicar que la poliomielitis és una malaltia infecciosa vírica aguda que es transmet d'una persona a l'altre per via fecal-oral. Es pot adquirir a través de la infecció d'aliments o a través d'aigua contaminada. A part d'això, la poliomielitis només afecta a la musculatura.
Ella ja no la pot contaminar, ja que el virus ja li ha marxat.

També ens va explicar que la poliomielitis et queda afectat per allà on passa, si et passa només per les cames, doncs només tindràs les cames afectades. La por que tenia ella era que al cap del temps d'anar amb tubs, quan li traguessin els tubs no pogués respirar, ja que ella estava afectada del coll.
Aquí, a Espanya, ja no n'hi ha, perquè quan tens 3 mesos et posen una vacuna per no tenir-la. En canvi, a l'Índia i a d'altres països pobres encara n'hi ha.
La família i els amics s'ho van prendre fatal i per fer una vida normal necessitarà sempre ajuda.

La poliomielitis afecta a la musculatura, com hem dit abans, però també hi ha la polineuritis que afecta les neurones i encara és pitjor.

Ella sempre es pregunta: "Perquè m'ha tocat a mi".



Pau Torramilans

diumenge, 13 de febrer del 2011

En Paco ens fa una xerrada de Comunicació No Verbal

Hola a tothom,

com veieu el bloc continua més actiu que mai. Ara són els nostres alumnes els que s'encarreguem totalment de la seva edició. Un responsable del grup cooperatiu s'encarrega de redactar la notícia i penjar-la al bloc desde casa.
Avui, però, seré jo qui redactarà l'entrada.
El dimarts 8 de febrer, a última hora de la tarda, va venir en Paco, el pare de la Júlia Muntaner i ens va fer una xerrada sobre la comunicació no verbal i aquells aspectes més importants a tenir en compte a l'hora de realitzar una presentació oral.
Va venir perquè li vam demanar nosaltres, els professors de l'IE. La idea va sorgir a partir d'un comentari que va fer la Júlia quan feiem un treball oral d'optativa. Ens va comentar el nom que reben algunes postures i tics que fem quan realitzem una exposició oral i ens va explicar que el seu pare ha assistit a varis cursos de comunicació no verbal.
La xerrada que ens va fer el pare de la Júlia va ser molt entretinguda i interessant. Com a observadora puc afirmar que va mantenir l'atenció dels alumnes durant tota l'hora fent bon ús de totes les tècniques que sap.
He preparat un petita presentació multimèdia amb els punts més importants. Aquí la teniu:

Open publication - Free publishing - More presentacions

Moltes gràcies Paco!

Eva Hugas


dissabte, 12 de febrer del 2011

Taller Dinamis

Ens ha vingut a fer una xerrada l 'Eugeni que va estudiar ciències ambientals.
L'Eugeni ens va explicar moltes coses. Ens va aclarir que parlar de medi ambient és parlar d'animals, plantes, trànsit: cotxes, camions,cotxes amb electricitats, o mixtes "ibrics",problemes de contaminació, aigua, residus.
Ens va donar moltes dades, entre elles que cada català consumeix una mitjana de 1,5 quilograms de residus al dia.
També ens va ensenyar un powerpoint i ens va portar algunes pàgines de deures per repassar.
La activitat que més ens va agradar va ser la visualització d'un vídeo del National Geographic: La Huella ecológica del Hombre
És un vídeo o documental molt divertit i peculiar que fa un repàs de tota la vida d'una persona i parla de tot el que consumeix.
Aquí en teniu uns quants exemples:
Cada persona amb la seva vida...
...tindrà uns 8 cotxes
...farà 24886 km caminant i 728488 km amb cotxe
...llegirà 123.205.740 paraules
Us hem inserit una part del vídeo perquè el disfruteu:


Biel Font

divendres, 11 de febrer del 2011

LA SOPA "els sense llar"

Avui ha vingut la Rosa. Hauria d'haver vingut acompanyada d'en Carles, però té un càncer de pulmó i està fent quimio.

La Rosa és la directora d'un centre d'acollida anomenat la sopa, aquest centre acull a les persones que viuen al carrer.

Aquesta entitat va néixer el 18 de març del 1910, però no es deia La Sopa, és deia La Caritat.

El dia 15 de març del 1916, li van posar el nom de La Sopa. Aquest nom ve dels principis d'aquesta entitat, abans se'n cuidaven les monges, i les persones sense llar havien d'anar a una plaça molt assolellada de Girona amb un recipient per posar la sopa que els hi donaven cada dia les monges, nomes feien un àpat, el dinar.

Actualment La Sopa té un centre de dia que està obert de 8h a 21h, en aquest centre hi han 35 places. Un centre d'inserció que està obert les 24h i 365 dies a l'any hi ha 47 places de les quals 24 son per homes, 13 per dones i 10 per gent gran. També tenen 3 pisos que hi viuen 13 persones, que s'han d'espavilar soles a cuinar, rentar roba... Hi ha 28 persones treballant a la casa, cuinera, dos educadors, la persona que neteja, etc.

A vegades, al centre de la sopa, s'han de fer fora a persones, o bé perquè es barallen, perquè no es volen prendre la medicina, perquè no volen anar al metge, per què s'hi acomoden i no fan res... I la plaça lliure que deixen l'ocupa una altre persona.

Aquesta entitat ajuda a tots els sense llar que volen ser ajudats, però per exemple, si troben una persona que viu al carrer i li ofereixen per anar a aquest centre, i ells no ho volen, no els hi poden obligar, s'han trobat en molts d'aquests casos. I un dia que fa molt fred, fan un “Pla de Fred”, un cotxe o més de municipals volten per tota la ciutat i els sense llar que troben, si volen, els porten al centre de la sopa.

Els sense llar poden estar al carrer per moltes causes, per què la seva família no en vol saber res, pels jocs, l'alcohol, les drogues, la feina... Però perque és quedin al carrer s'ha de sumar més d'una d'aquestes causes.

Les persones que estan al carrer no tenen habitatge fix, solen anar de ciutat en ciutat ( normalment son grans), no treballen o han treballat molt poc en la seva vida, no tenen diners, solen estar sols i tenen una manca d'autoestima, poden estar malalts, els hàbits d'higiene i cura personal inexistents...

El que La Sopa vol intentar que cada vegada hi hagi menys sense llar.

Aquesta entitat rep diners, de la Generalitat de Catalunya, L'Ajuntament de Girona, el de Figueres, el de Salt...